Deja un comentario

10:00 h Nous formats de producció

Crear un programa amb un mòbil és possible!

Carme Rodés

En el món de la comunicació les noves tecnologies et permeten fàcilment fer el que t’agrada en una situació de low-cost. Gràcies als nous formats de producció no cal que estiguis subordinat als mitjans tècnics ni estàndards de les empreses de comunicació com la televisió o la ràdio .

Alberto Tognazzi, Valentí Sanjuán i Anna Llàcher han vingut a les jornades blanquera a explicar-nos-ho d’una manera força clara, col·loquial i expressiva.

Avui en dia les noves tecnologies com els mòbils i les xarxes socials ens permeten enviar missatges “a la velocitat de la llum” i posar immediatament en el twitter, com diu el senyor Tognazzi: “les estupideses com la copa d’un pi que digui durant l’acte”.  Amb els mòbils pots enregistrar, fer música i una pila de coses molt creatives que podràs penjar a webs com el youtube, perquè la gent s’ho descarregui i poder guanyar diners si aconsegueixes molta audiència.  Hi ha qui li ha sortit be i ha fet un negoci d’això.  Youtube porta moltes novetats i grans èxits als quals et pots subscriure o reproduir.

Durant l’acte s’han projectat un seguit de vídeos fets amb mòbils força interessants, per exemple un vídeo musical en que tota la música estava feta per mòbils i d’altres de mescles de vídeos extrets de youtube. Tal i com estan les coses, la indústria i els usuaris estan competint. “Amb la crisi trobar feina és dur, però a la vegada serveix com a repte i amb talent, 2 parells de collons, ganes i decisió pots aconseguir muntar el teu projecte”.

“Utilitzar les xarxes socials a sac és

 una forma eficaç de fer-te conèixer”

 Valentí Sanjuán explicava la seva experiència low-cost per sobreviure en el món de la comunicació fent el que li agrada. Durant 8 anys va estar treballant a Catalunya Ràdio en un programa anomenat “Vist i no Vist”, però al deixar de funcionar va marxar a espavilar-se per una altre banda. Va muntar el seu propi programa, una mena de late night amb el mateix nom que el programa anterior. No tenien res, ni sponsors, ni patrocinadors, ni micròfons… I els primers mesos no van guanyar ni un duro. El programa l’emetien per internet amb una única càmera fixa i micròfons prestats, per sort van aconseguir donar-se a conèixer mitjançant entrevistes a personatges amb la seva pròpia audiència com: Andreu Buenafuente, Àngel Llàcer i d’altres. Tot i així a final d’any havien perdut diners. Només hi havia dos opcions possibles, o “tancaven la paradeta” o feien el programa en castellà. Per tant el programa va passar a dir-se “Visto lo Visto” i va començar a fer-se a l’auditori del MACBA.  Gràcies a les xarxes socials el van poder fer arribar al públic juvenil a qui es volien dirigir i amb la col·laboració de marques i empreses que ja tenien el seu públic guanyat és van fer conèixer més. Utilitzar les xarxes socials “a sac” és una forma eficaç de fer-te conèixer i si el contingut és bo la gent estarà disposada a pagar.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: