Deja un comentario

14:00 h Showrooms-La gota

Tenir cara i ser tossut et pot fer arribar lluny

Carme Rodés

El primer dels “Showrooms” de les jornades Blanquerna ha començat potent amb el curtmetratge de La gota. L’aula era plena d’alumnes i flaixos encegadors. Els codirectors del curt Daniel Piera i Beatriz Escolar i dos col·laboradores més, tots llicenciats el curs passat de la Facultat de Comunicació Blanquerna, han fet la presentació. L’acte aproximadament d’una hora ha començat amb una breu presentació, seguida de la projecció de La gota, una explicació més completa de tot el desenvolupament i finalitzat amb el torn de preguntes.

El curt sorgit d’un seminari de quart curs amb la professora Issona Passola ha guanyat el Premi Nova Autoria 2011 a la millor direcció-realització del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges i també ha sigut seleccionat per “Short-Cat”. Després de la seva projecció a l’auditori de la Facultat van rebre bones crítiques i van animar-se a presentar-lo al festival de Sitges. S’enfrontaven amb curts de molt nivell i la possibilitat de guanyar feia riure.

Aquest és un bon exemple de low cost, només 400 euros de pressupost! On la majoria dels diners van ser invertits en el lloguer de la càmera i en la compra del menjar pels dies de rodatge, però no per la cuinera que va ser la mare d’un dels codirectors. Treure’s feina de sobre i contractar a gent per les coses que no dominaven be va ser una bona ajuda. Per exemple del maquillatge se’n van encarregar uns alumnes de pràctica i de la part més tècnica contactes que tenien a l’ESCAC, tots van treballar gratuïtament, és clar.

El rodatge es va fer al carrer de la Verge, prop de la Universitat, en una vella fusteria i només va durar 4 dies, 2 jornades completes i 2 mitges jornades per estalviar-se el menjar, en canvi, el muntatge va ser llarg i complicat i de 15 minuts que durava el guió en un principi van haver de reduir-lo a 9.

El curt inspirat en la obra de teatre de Mario Benedetti Pedro y el Capitán van fer-lo sobre valors. El soroll constant de la gota que cau a la pica ajuda a canviar la situació dels 2 personatges que representen 2 maneres de veure el món. En que el policia torturador acaba sent qui queda afectat i torturat en comptes del noi torturat. En el curt només volien fer-hi aparèixer 2 personatges que fossin els protagonistes de tot i per això no se li veu mai la cara al guardia que en teoria és “el poli malo”, encara que el dolent de veritat és el policia protagonista.

Tots 4 deixen clar que el més important per aconseguir un bon resultat i fer-se conèixer no és tenir un alt pressupost ni ser un professional, s’ha de creure en un mateix, ser exigent, tossut i provar sort presentant el teu projecte a llocs. També s’ha de tenir cara i començar fort, com ells, que van començar trucant a actors coneguts com Lluís Omar, tot i que al final van aconseguir a Manel Barceló i a Tony Corvillo. Al ser colegues els hi van facilitar els problemes que poden sorgir en el rodatge, i al final va resultar que eren els actors els que feien més “el tonto”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: