Deja un comentario

16:30 h Solidaritat i compromís, sempre

Mar Sabé: “Hem d’obrir els ulls i tocar de peus al terra”

Esther Sucrana

En aquesta conferència hem tingut el plaer d’escoltar quatre testimonis d’alumnes de la Facultat: Carlota Marzo, Alejandra Morera, Mar Sabé i Wayra Ficapal.

Wayra Ficapal va començar cooperant a l’Estat espanyol, concretament a Almeria, i després va decidir marxar fora del país. Un estiu va començar l’aventura al Perú. Al principi Wayra pensava que fer de cooperant al Perú no tenia res a veure amb els seus estudis com periodista, però una vegada va arribar allà va adonar-se que estava més vinculat del que ella pensava, ja que després va poder difondre la seva tasca i tot el havia viscut a Amèrica.

També va ser un estiu que Carlota Marzo va marxar de voluntària al Paraguai i va anar a una fundació on coordinaven les poques guarderies que hi havia a la zona. Va decidir-se per aquest voluntariat, ja que té un cert encant amb els nens, segons ens ha explicat, i ¿quina millor manera d’anar al Paraguai que fer-ho cooperant en una guarderia? Una vegada va arribar a Barcelona es va quedar amb un cuc al estómac de voler ajudar més i va decidir apuntar-se al Casal del Raval on ja havia fet un reportatge fotogràfic. Però aquest cop volia col·laborar amb continuïtat.

Motivada per una amiga seva, Alejandra Morera va omplir-se de valentia i va anar un mes a l’Índia de voluntària amb la ONG Mare Teresa de Calcuta.

Hi havia 20 nens des de bebès fins a infants de 12 anys i eren tan sols 4 voluntàries. Explicava que va trobar molts contrastos i una cosa que la va sobtar va ser trobar-se nens pobres al carrer amb un mòbil d’última generació, nens de 5 anys amb un bebè als braços demanant diners o també nens amb uniforme.

Mar Sabé , la més veterana de les quatre, ha estat al Senegal i l’Índia. A l’Índia va estar fent rutes visitant diverses  associacions com la de Neem Bangabres on col·laboraven amb leprosos i familiars d’aquests. Tot seguit va visitar l’associació Vicente Ferrer on assenyalava que tenien tot d’escultures d’aquest i els infants tractaven als espanyols com si fóssim herois.

El que assenyalaven les quatre és el canvi de mentalitat que han fet al haver viscut aquestes experiències , l’escala de valors que tenien cada una ,ha canviat radicalment ,ja que li donen molta més importància a les suposades tonteries com és el valor del menjar i la importància de poder anar a casa cada dia  .

Concloent el discurs d’aquestes quatre noies es el d’anar més enllà , obrir els ulls i observar el que ens envolta perquè moltes vegades mirem però no ens fixem.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: