Deja un comentario

18:30 h Lliurament Premis Blanquerna i Acte de Cloenda

Albert Sáez: “Sense tu, les facultats tindrien menys ànima i menys força”

Anna Repiso

 

Hector Borrat finalment ha rebut el reconeixement que mereixia, després de molts anys de docència i experiència com a periodista.

La Facultat Blanquerna de Comunicació ha decidit atorgar el premi extraordinari de Comunicació Blanquerna a Hector Borrat per reconèixer la seva exemplar trajectòria professional, i agrair-li la seva vinculació amb la facultat des dels seus inicis. Borrat va formar part del primer claustre de professors l’any 1994, quan ni tan sols es disposava de les instal·lacions actuals de l’edifici, i s’havia de fer ús de les instal·lacions del CCB, per fer classe.

Hector Borrat sempre ha mantingut un compromís vers les persones, que va començar a l’Uruguai i que el va dur a haver de deixar el país i marxar a l’exili. Però aquest compromís que ell tenia amb les persones va fer que, quan va arribar a Catalunya, continués la seva tasca docent i investigadora, transmetent el seu entusiasme vital, antropològic, polític i fins i tot eclesial als seus alumnes i companys. Ha estat un nòmada que ha deixat petjada allà on ha estat: Uruguai, Barcelona, Salamanca,etc..

El director adjunt del Periòdico i també professor d’aquesta facultat, Albert Sáez, ha destacat les seves qualitats com a docent, i com a persona, subratllant la seva capacitat d’estar al dia sempre, d’entusiasmar-se per allò nou i  fer-ho interessant en explicar-ho als altres. Sáez, sota la visió d’ex-alumne, ha explicat com Borrat mostrava interès pels alumnes, els explicava les seves il·lusions, experiències i inquietuds i com això ha fet millors persones a tots i cadascun d’aquells que l’han volgut escoltar. La vocació investigadora d’Hector Borrat li ha permès ser una persona inconformista i al mateix temps esperançada, que no ha acceptat una realitat que no ha considerat correcta, i que ens ha mostrat el camí per a canviar-la. No li ha fet por anar a la presó per defensar les seves idees, o haver d’explicar-les en un passadís de la facultat, afrontant totes les situacions incòmodes amb un “Esto es magnífico”.

Deja un comentario