Deja un comentario

20:30 h Lliurament Premi Millor Comunicador

Jordi Évole: “Si l’entrevistat marxa massa content és que ho has fet malament”

Judit Quiñonero

Jordi Évole va entrar al auditori empenyent la cadira de rodes del qui va ser el seu professor a la universitat, el periodista Xavier Vinader, i seguint el degà de la facultat, Josep M. Carbonell. Aquest va iniciar l’acte recordant que el premi era el resultat d’una votació realitzada pels alumnes, professors i professionals de la facultat de Comunicació Blanquerna. Dit això va nomenar al presentador de Salvados Millor Comunicador de l’any 2011 i tots els assistents van respondre amb una vovació.

Se li va donar el torn de paraula a Xavier Vinader, que ja portava un escrit preparat, i va recordar els inicis de la carrera del premiat, per explicar el perquè de la seva més que bona relació amb Évole. Va ser un discurs en el qual el seu antic alumne no va poder evitar deixar de somriure en tot moment.

Va explicar que van treballar junts en la realització d’un documental sobre la història d’ETA que, tot i que no va sortir a la llum, va servir perquè Xavier Vinader descobrís un jove “ambiciós i tafaner” Évole que ja des de llavors demostrava que la seva passió eren els “reportatges de pota, és a dir, anar als llocs a trepitjar el terreny i entrevistar cara a cara als protagonistes amb contundència”. També va aprofitar l’ocasió per criticar tots aquells que no considerin que el que fa Évole és periodisme i va dir que “el Jordi ara, amb el seu estil, està fent de pioner explicant de forma entenedora situacions i conflictes complicats”.  S’atreveix a manifestar doncs que està fent un “periodisme d’investigació amb un nou estil i armes”.

Quan es va declarar “evolià” per finalitzar el seu discurs, l’auditori li va dedicar un sentit aplaudiment i, incapaç d’aguantar més estona assegut rebent floretes, Jordi Évole va anar a abraçar el que considera un “mestre i referent en l’àmbit del periodisme”.

Es va prosseguir amb el lliurament del premi, moment en què es va poder  veure un feliç Évole, que va estar amable amb tots els assistents i va fer bromes contínuament.

Va donar les gràcies i es va mostrar visiblement emocionat. Fins i tot va comentar que “per sort, darrerament hem tingut una sèrie de reconeixements però, mai m’havia emocionat tant com avui”. Se’l va veure molt còmode, amb un somriure pintat a la cara i gaudint del moment. El seu torn de paraula el va dedicar a demostrar com d’orgullós estava per haver sigut alumne de Xavier Vinader i li va agrair profundament les seves amables paraules: “Per mi hi ha un abans i un després de conèixer Xavier Vinader, perquè m’ha preparat realment com a periodista”, diu. També va afegir que “el lliurament del premi ha de sevir per valorar Xavier Vinader, ja que ha patit exili, presó i còctels-molotov. És l’exemple de que no hem de tenir por”.

“El periodisme ha de ser incòmode, ha de portar problemes. Si el teu convidat marxa massa content després de l’entrevista és que ho has fet malament”. Aquestes paraules van ser pronunciades per Jordi Évole, però ell les atribueix al qui va ser el seu mestre. Amb aquesta frase va donar per finalitzada la roda de declaracions i va motivar els joves estudiants a que els fessin preguntes. En una d’elles va declarar que “seria incapaç de fer el que faig si no fos per l’equip que tinc”. Tot i que es va començar dient que no hi havia cap pressa, al final molts alumnes no van poder fer-li preguntes i quan es va donar per finalitzat l’acte, Jordi Évole va desaparèixer entre les càmeres dels fotògrafs.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: