Deja un comentario

18:30 h La cobertura informativa en situacions de crisi: Japó, un any després

Sergi Vicente: “la primera catàstrofe natural i nuclear retransmesa en directe”

 Ariadna Fructuoso

Japó, 11 de Març del 2011. Un tsunami amb onades de més de 20 metres s’emporta pobles sencers i milers de vides. La catàstrofe natural va anar precedida d’una catàstrofe nuclear, iniciada a la central  nuclear de Fukushima en conseqüència al devastador tsunami, tement una catàstrofe d’abast mundial. Un any després, TEPCO, l’empresa propietària de la central, encara no ha aclarit quina va ser la gestió de la situació, com tampoc ha pagat cap indemnització per la falta de seguretat, denunciada per un grup de científics l’any 2009.

En mig d’aquest escenari encara confús, Sergi Vicente, corresponsal de TV3 a Pequín i enviat especial al Japó durant la catàstrofe, juntament amb Tomoko A. Hosaka, periodista de Associated Press a Japó, ens han vingut a parlar sobre la seva experiència com a periodistes durant la tragèdia.

Vicente  ens ha explicat les seves vivències durant els dies posteriors a la tragèdia, on es va dedicar a informar per a TV3 sobre el que estava succeint. Ha volgut emfatitzar la importància del paper del periodista versus el periodisme ciutadà, argumentant les raons per les quals, tot i la informació de la que disposem a les xarxes socials, la feina del periodista segueix sent indispensable per a l’anàlisi profund i l’opinió.

Destacaria la seva intervenció sobre el paper dels mitjans de comunicació, que després Hosaka ha ampliat convertint-la pràcticament en el tema de la seva exposició. El corresponsal ha remarcat la importància que van tenir en aquell moment les xarxes socials durant la catàstrofe, ja que van esdevenir un eix central d’informació i debat, una situació inèdita fins aquell moment.

Hosaka es trobava a la redacció de Tokio el dia de la tragèdia, i va fer una crònica dels fets durant el tsunami i el desastre nuclear. Durant aquest treball en representació d’Associated Press, la periodista va descobrir el  Twitter  com una manera directa de connectar-se amb els lectors i establir una relació molt més propera i participativa.  Explicava que moltes històries, imatges,… viscudes durant la seva feina com a redactora els dies posteriors al desastre, no podien acabar sent publicades per la necessitat de fer una tria de la informació, i el Twitter li proporcionava aquesta possibilitat de fer arribar històries que d’una altra manera haguessin sigut sempre anònimes.

Hosaka ha acabat recordant el dolor que tot el desastre ha suposat a la societat japonesa, i la necessitat de que tot això no quedi en l’oblit. Recordar la tragèdia un any després és positiu, però aquest interès no ha de desaparèixer poc després de l’aniversari. En paraules de Tomoko: “ Japó necessita que se l’escolti”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: